Avui recupero aquesta entrada que vaig fer al Facebook, justament fa un any. En un any, la situació ha evolucionat molt, però per desgràcia, ho ha fet en una direcció en la que correm l'enorme risc de començar el camí cap a l'estat propi amb la burgesia catalana liderant el projecte.
El cas Pujol es una altra mostra de que el nostre model d'estat no funciona. El cas Pujol no ens debilita, al contrari, ens reforça, perquè ens demostra que el model fiscal i les eines de lluita contra el frau de l'estat espanyol no serveixen per res. Els representants de la burgesia catalana aprofiten el sentiment nacional del nostre poble per continuar mantenint el poder, però nosaltres hem d'aprofitar aquesta oportunitat per donar el gran salt, treure del poder a la burgesia catalana, i empoderar a la ciutadania.
Alguns diran que el nacionalisme es un invent de la dreta, però el nacionalisme es la voluntat d'un poble de ser governat per si mateix. El camí cap a l'autodeterminació es un procés progressista, perquè el dret a l'autodeterminació es el dret més bàsic, es el dret a decidir el teu propi futur, es el dret a construir una societat a la teva mida, en lloc d'intentar encaixar en una societat malalta, imposada per els poders fàctics i bassada en el consumisme i l'adoració al capital.
Es lògic que el poble català primer vulgui construir un estat propi, amb unes lleis pròpies, i amb un model de societat propi, perquè això ens permet rebel•lar-nos contra la nostra pròpia burgesia, amb certes garanties de que no tindrem a la resta de la burgesia de l'estat esperant com carronyaires per ocupar el lloc dels burgesos catalans. Aquesta hauria de ser la verdadera finalitat del procés: recuperar la nostra consciència de classe, empoderar el poble, i construir un nou estat més just, més sostenible i més democràtic, un estat que serveixi de model als nostres companys de classe de la resta de l'estat, i de la resta del mon, perquè ells puguin emprendre també el camí de l'autodeterminació, i construir el seu propi estat, basat en aquests mateixos principis, perquè la lluita de classe no te fronteres, i no te banderes, encara que alguns les facin servir per tapar els nostres ulls.
Alguns diran que el nacionalisme es un invent de la dreta, però el nacionalisme es la voluntat d'un poble de ser governat per si mateix. El camí cap a l'autodeterminació es un procés progressista, perquè el dret a l'autodeterminació es el dret més bàsic, es el dret a decidir el teu propi futur, es el dret a construir una societat a la teva mida, en lloc d'intentar encaixar en una societat malalta, imposada per els poders fàctics i bassada en el consumisme i l'adoració al capital.
Es lògic que el poble català primer vulgui construir un estat propi, amb unes lleis pròpies, i amb un model de societat propi, perquè això ens permet rebel•lar-nos contra la nostra pròpia burgesia, amb certes garanties de que no tindrem a la resta de la burgesia de l'estat esperant com carronyaires per ocupar el lloc dels burgesos catalans. Aquesta hauria de ser la verdadera finalitat del procés: recuperar la nostra consciència de classe, empoderar el poble, i construir un nou estat més just, més sostenible i més democràtic, un estat que serveixi de model als nostres companys de classe de la resta de l'estat, i de la resta del mon, perquè ells puguin emprendre també el camí de l'autodeterminació, i construir el seu propi estat, basat en aquests mateixos principis, perquè la lluita de classe no te fronteres, i no te banderes, encara que alguns les facin servir per tapar els nostres ulls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario