No, no ens representen.

Desprès de la lamentable actuació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Mas, Ortega i Rigau, ara, els condemnats per la justícia espanyola pel 9N, tornen al Consell Executiu del Govern, on se’ls hi oferirà la possibilitat de ser “ambaixadors del procés”.

Contra la politització de la justícia espanyola no es pot més que estar en contra. Encara que a alguns i algunes els hi sobti, el judici contra té un clar contingut polític, i no és, ni molt ni menys, una anècdota en la justícia espanyola. La justícia espanyola està plenament polititzada, i és estrany el dia en que no s’asseu al banquet dels acusats un o una activista, ja sigui sindicalista, ecologista, anarquista, o de qualsevol moviment contrari al règim. Si en aquest procés judicial, es dóna alguna singularitat, és que el judici es fa contra els representants de la burgesia catalana.

Imatges del Setge al Parlament

Des de fa un cert temps, aquesta representació de les elits i els grans capitals de Catalunya han hegemonitzat l’independentisme, construint un procés a la seva mida, i exercint una política bassada en el xantatge i en la negació del diàleg amb els i les que volen plantejar un procés que no només contempli l’eix nacional, construint tot un moviment independentista basat en el nacionalisme, en la demonització de la societat espanyola i en l’exclusió i la ridiculització dels sectors del catalanisme que no accepten el dogma que ells i elles han establert. Podríem debatre si aquesta línia d’actuació te com a objectiu desviar l’atenció de la corrupció sistèmica de l’antiga CDC, o si únicament té per objectiu mantenir la hegemonia de la dreta neoliberal a Catalunya, en tot cas, el resultat és el mateix, i és que la representació de l’1% que atresora la riquesa de Catalunya, s’ha autoproclamat com a representació de la societat catalana.

Imatges de l'inici del judici pel 9N

Així dons, ¿com no aprofitar aquesta oportunitat per a convertir l’afamat líder Artur Mas en màrtir, i enviar-lo a difondre la paraula del processisme per tot el món?             Això demostra, un cop més, la mentalitat del nucli convergent: ells son Catalunya, ells, i només ells. Jutjar-los es jutjar al poble de Catalunya, i per això, els hi hem de compensar el seu màrtir donant-los l’autoritat per representar els sentiments d’aspiració nacional del nostre poble per tot el món.

Doncs, no ens enganyem. Ells i elles no ens representen. Podran haver atresorat una important massa de vots gràcies al xantatge als partits i entitats independentistes, i a l’alienació de les classes populars catalanes, i encara així, aquesta estratègia no els hi ha donat ni la majoria de vots, ni la majoria del Parlament. Però tot i així continuen segrestant el mandat democràtic que els hi hem prestat, prenen decisions de gran transcendència sense consensuar-les, ni amb la resta de formacions, ni amb la societat catalana, governant per decret, i fent xantatge als seus aliats quan no podem aconseguir-ho. Continuen segrestant els sentiments i les aspiracions de la societat catalana per construir un model econòmic i social basat en el neoliberalisme i en el capitalisme més salvatge i més depredador, renegant i obviant conceptes ideològics que sempre han identificat a la societat catalana, com per exemple l’antimilitarisme, el suport al poble de Palestina, o la universalització de la sanitat i l’educació.

No tenen legitimitat per enviar a Mas, Ortega i Rigau a tombar pel mon explicant les bondats del procés. No representen a la societat catalana. Hem sortit molt al carrer per demanar una democràcia real, i per denunciar que no ens representen, i això, no ha canviat, per moltes estelades que pengin. 

No són el poble de Catalunya, i no, no ens representen.

Un cop més, aturem el CIM.

Hi ha coses que sempre tornen, i com sempre, un altre cop, toca tornar a parlar del CIM. Aquesta vegada, aprofitant un moment en el que el Corredor Mediterrani està a l’agenda política, es torna a posar damunt la taula la creació d’un macro-centre logístic al Baix Penedès. Aquesta vegada, els impulsors de la iniciativa son el Lobby empresarial FERRMED. Convido, a qui vulgui informar-se, a que vegi quines son les empreses i associacions que conformen aquesta associació sense ànim de lucre, i a que cadascú se’n formi la seva opinió sobre sí hi ha un ànim de lucre o no. El cas és que, un altre cop es torna a demanar la construcció d’un centre logístic, en una regió en la que gairebé el 50% dels equipaments logístics estan buits, i en la que es pateix un enorme dèficit d’infraestructures de transport. 

És ben cert que la nostra comarca necessita una reactivació econòmica, i també és ben cert que el nostre territori s’articula com a ròtula entre Barcelona i Tarragona, el que el situa en una bona posició per al sector logístic. Però, no, no podem negar tota una sèrie de factors que fan que el CIM es constitueixi en una agressió al territori.

Com he dit anteriorment, hi ha una brutal manca d’infraestructures de transport a la comarca. No cal pensar gaire per preveure el que succeiria si augmentem el tràfic de mercaderies a una comarca on dos dels seus principals eixos de comunicació son les saturades N-340 i C-31, ni el que li succeiria a les deficients estructures ferroviàries. Tampoc cal pensar gaire en les dificultats que crea en matèria d’ocupació el centralitzar els llocs de feina en un polígon industrial, sense les infraestructures de transport públic necessàries. També hem de tenir en compte les conseqüències ambientals, ja que la nostra comarca porta massa temps patint continues agressions als ecosistemes locals, que no han estat pal·liades per mesures ni projectes de protecció, ni de recuperació.

Existeixen molts, i molts factors per estar en contra d’aquest projecte, el nostre territori porta anys manifestant-se en contra, al carrer, i a la institució. Tant es així que la plataforma No fem el CIM comptava amb l’adhesió d’una catorzena d’ajuntaments, els consells comarcals de l’Alt i el Baix Penedès, una cinquantena d’entitats culturals, 5 agrupacions sindicals, 7 grups ecologistes,  i més de 5300 veïns i veïnes a títol individual; i es  varen recollir més de 1.100 al·legacions contra el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Fins i tot la Comissió Europea va donar la raó al territori al 2011, dictaminant que la norma ambiental vigent obliga a la Generalitat a realitzar consultes directes a la població afectada pel Pla Director Urbanístic, cosa que fins ara no s’ha fet.

És evident que existeix un rebuig generalitzat al territori cap a aquest projecte, però, aquesta controvèrsia ens mostra un problema de rerefons, i és que el Baix Penedès necessita urgentment un pla de reactivació econòmica. Però, aquest pla de reactivació ha de comptar amb el suport i la participació del territori, no pot pas néixer del despatx d’un Lobby empresarial. La nostra comarca, i em permeto fer l’extensió a la Vegueria Penedès, no necessita articular-se com una ròtula entre Barcelona i Tarragona, el que necessita la nostra Vegueria es forjar-se una identitat de territori, potenciar els sectors ja existents, i aprofitar les infraestructures productives de les que disposem. El nostre territori pot potenciar el sector logístic, però, el més lògic seria començar per aprofitar les superfícies industrials que a dia d’avui ja tenim en desús, i, evidentment, ho hem de fer amb el suport de la societat, amb la participació dels veïns i les veïnes.

Mai podrem ser un territori cohesionat, si l’activitat econòmica que es desenvolupa no compta amb un ampli suport social. Mai podrem construir un pla estratègic al territori, si els projectes que se’n deriven destrueixen el medi ambient i les economies existents, si penalitzen la pacificació del tràfic en les vies interurbanes, ni si penalitzen la ordenació urbanística dels municipis afectats. Aquest no és el Baix Penedès que la societat penedesenca necessita. Hem de reinventar el territori, però així no. No ho fem així, no fem el CIM.

Article publicat a delCamp.cat