Quina comarca volem?

S’apropa l’inici de la campanya electoral, i l’actualitat política bascula entre un degoteig de personatges populars donant suport a llistes transversals, i ferotges atacs institucionals entre dos bàndols molt marcats. Però mentrestant, els dies van passant, i els grans oblidats, continuem sent oblidats.

Es parla molt sobre el miracle de la DUI, o sobre els horrors de la Catalunya interestel·lar. Però al Baix Penedès, a la nostra comarca, l’atur continua enquistat, la sobreexplotació turística continua destruint el nostre medi i el nostre teixit productiu, i les paupèrrimes infraestructures continuen funcionant de pena. Ningú ens està donant la resposta a la pregunta que no es fa: quin Baix Penedès volem?

La nostra comarca necessita respostes a aquesta pregunta. Per molta il·lusió que posem a la campanya, el dia 28 de setembre, la nostra comarca continuarà igual, empalada per una C-32 que ens dessagna, travessada per una línia d’alta velocitat per a rics, amb un servei de Rodalies deficient, defectuós, i a preu d’or, o amb un consorci sanitari obscur i opac.

La nostra comarca no pot esperar a saber si serem independents per donar resposta a les seves necessitats. Necessitem solucions ja. Hem de donar una resposta a la pregunta de com rescatem la C-32 per als i les veïnes de la comarca, o com aconseguim reduir el preu de Rodalies, sobre el nostre model energètic, o les polítiques de vivenda i benestar social. Hem de posar remei a una comarca que pateix una situació d’emergència social, i l’hem de posar ja. Pal·liar la pobresa energètica, els desnonaments, l’atur, la malnutrició infantil o la destrucció del medi, no pot esperar la finalització d’una fulla de ruta de 18 mesos.

Espero, i desitjo de tot cor, que en les properes setmanes, en els actes i debats que es facin a la nostra comarca es parli de la conveniència o no de fer el CIM, dels Jocs de la Mediterrània, dels necessaris espais d’interès ecològic que cal crear a la comarca, de les mancances del sistema educatiu, del consorci sanitari amb la Xarxa Santa Tecla, o de la gestió de residus a la comarca.

Són molts temes que cal tractar, i portem massa temps patint la no política al nostre territori, ja es l’hora de que es parli de la nostra comarca, de les infraestructures i els serveis bàsics que necessitem, i del model energètic, econòmic i social que la nostra comarca necessita. Tractar el plebiscit en la campanya està molt bé, fins i tot és necessari, però és perfectament compatible amb tractar la política del nostre territori, i de donar resposta a la problemàtica local.

Ja sabem que som els grans oblidats de la política autonòmica, trenquem aquesta mecànica, i no siguem també els oblidats de la campanya.