Ahir van ser
absolts els “8 de Airbus” per falta de proves. A priori pot semblar una bona
noticia, sembla que els vuit sindicalistes que han estat jutjats per exercir el
seu dret de vaga queden lliures, perquè no han comés cap delicte. Però no és
així, el jutge els ha absolt perquè no hi ha proves de que hagin comés el
delicte. Així doncs, el jutge reconeix la existència d’un delicte en l’exercici
del dret de vaga, recolzant així l’actitud del Govern, que mitjançant la llei
mordassa, criminalitza la protesta. És una situació que es pot assemblar a la dels
titellaires, que actualment estan en llibertat amb càrrecs, però no són
lliures, tenen pendent una acusació d’enaltiment del terrorisme, per haver
representat una obra de teatre.
La justícia
encarcera sindicalistes, manifestants, actors, poetes, censura d’obres d’art...
això recorda a una època obscura, no gaire llunyana en el temps. Fa por que,
com li està passant a la portaveu de l’Ajuntament de Madrid, et puguin jutjar
per haver “executat en un temple actes de profanació en ofensa dels sentiments
religiosos”. Però el que fa realment por, és, ja no la passivitat de la gent,
sinó la seva complicitat. En el cas dels titellaires, no van ser els grisos els
que van entrar al teatre i es van emportar els actors. Van ser els assistents a
l’obra, que escandalitzats van trucar a la policia perquè, segons ells, s’estava
enaltint el terrorisme. Tot i que hi van haver-hi grans mostres de suport als
titellaires, a la xarxa també hi va haver-hi un gran suport a l’acció judicial.
Igual que hi va haver-hi un suport important a l’acció judicial contra els “8
de Airbus” perquè, segons diuen, van coaccionar la llibertat dels treballadors
de no fer vaga, o hi ha moltes veus que reclamen accions judicials contra l’alcaldessa
de Barcelona per haver permès que es llegís en públic el poema “Mare Nostre”.
Com a societat
tenim un problema, greu. Volem llibertat d’expressió, llibertat política,
llibertat de religió, llibertat sexual, però ens escandalitzem quan veiem algú
que l’exerceix. Ens vam solidaritzar amb el “Je suis Charlie”, però, quan es
critica i s’aplaudeix a la fiscalia per jutjar tuitaires, queda pal·les que
aquest eslògan només serveix per respectar la falta de respecte als musulmans.
La societat està perdent en drets el que guanya en hipocresia. Com va remarcar
Joaquim Bosch, en la època de més activitat d’ETA, només arribaven als
tribunals 2 o 3 casos d’enaltiment del terrorisme, i ara arriben més de 30.
Conforme la societat es va tornant més laxa en la defensa dels seus drets, més
es vulneren. Prova d’això és que el partit que va aprovar la Llei Mordassa, va
ser el més votat en les passades eleccions generals.
Doncs, ja està be
de caure! Ja és hora d’aixecar-se. De dir prou, de prendre consciència del que
som, del que podem fer, i del que podem ser. És hora de ser ferms contra la
repressió, contra la injustícia social, contra l’immobilisme i la passivitat. És
hora de ser solidaris amb els que pateixen, amb els injuriats, amb els que
lluiten pels seus drets. És hora de ser lliures.
