Errors del passat.

La setmana passada va ser una setmana trista per Calafell. En el ple que es va celebrar dilluns, es van aprovar dues mocions, que demostren la continuïtat de les polítiques que s’han practicat tradicionalment al nostre municipi, i que en son les responsables de la situació social i econòmica que patim avui dia.

Per una banda, s’ha demanat un crèdit de 2,27 milions d’euros. Aquest crèdit es farà servir per finançar la remodelació de l’estadi de futbol, amb motiu dels jocs de la mediterrània. Aquí, cal puntualitzar que l’equip de govern compta amb uns ingressos de 728.000€ per aquest projecte que provenen de la Diputació de Tarragona, però, del cert és que poc més de 400.000€ estan concedits, la resta només estan aparaulats, pel que, potser aquí sóc desconfiat, no hi comptaria gaire. Per altra banda, s’ha aprovat una moció de suport al projecte de la Generalitat relatiu a l’Ampliació del Centre Recreatiu-Turístic de Vila-seca i Salou, popularment conegut com el Barcelona World.

No negaré que el nostre municipi necessita una millora dels espais esportius existents. Vivim en un municipi on l’esport és una part important, no només de l’activitat d’oci, sinó també de la oferta turística. Una millora dels espais esportius, per descomptat, comporta una millora en la qualitat de la oferta esportiva del nostre municipi, el que és profundament positiu.

Però, també ens hem de posar en context. En primer lloc ens trobem en una situació de desesperació econòmica. El Baix Penedès és la comarca líder en atur, i en atur de llarga durada a Catalunya. Del que es deriva que la societat calafellenca es troba en una situació d’emergència social. Per un altra ens trobem en una situació en que el nostre municipi te un deute que podríem considerar astronòmic, tot i que, és cert que en els darrers quatre anys, aquest s’ha anat reduint.

Bé, que demostra això? Això ens demostra que les polítiques aplicades en els últims anys, no han servit per revertir la situació sòcio-econòmica del nostre municipi. Ni la retallada pressupostària de l’anterior equip de govern, ni les encara més anteriors inversions en equipaments municipals que es van fer al municipi, han servit per pal·liar l’emergència social del nostre municipi. No vull qüestionar les millores en equipaments fetes per aquests equips de govern, perquè es de suposar que les millores en equipaments municipals, i la obra pública acaben revertint en una millora de la qualitat dels serveis públics del nostre municipi. Però, aquí, el que vull qüestionar, són les prioritats a l’hora de realitzar inversió, i les decisions preses l’hora d’escollir el nostre model de municipi.

Com ha passat en d’altres regions, i a d’altres municipis de la Costa Daurada, el model econòmic del nostre municipi s’ha basat en el turisme massiu de platja, i en el sector immobiliari, en els eixos d’habitatge, turístic i equipaments públics, i retro-alimentats entre ells. Aquest model de municipi ens ha deixat un Calafell ambientalment destruït, i amb una situació d’emergència social, provocada per l’elevada exposició de la població activa al mercat immobiliari en esclatar la bombolla immobiliària, i per l’estacionalitat del sector turístic. A més, la inversió en equipaments municipals, molt dels quals infrautilitzats, o simplement no utilitzats, també és la responsable d’una part important del deute municipal, que no s’ha pogut reduir substancialment degut a que la previsió de creixement d’ingressos per la pota de la recaptació d’impostos al sector immobiliari, ha estat molt allunyada de la realitat. Aquesta no és una situació única a Calafell, hi ha molts ajuntaments als que, l’esclat de la bombolla immobiliària els hi ha suposat una enorme caiguda d’ingressos, i ha deixat el deute municipal en una situació difícil de gestionar, i fons i tot en situació d’intervenció. El que és d’esperar, és que, un cop constatat que un model de municipi basat en el creixement urbanístic i en el finançament de l’obra pública, basat en els futurs ingressos, és un model que no funciona, els gestors i les gestores del consistori, no tornin a apostar pel mateix model.

Això, aquesta aposta per el model d’especulació immobiliària, i pels futurs ingressos, la puntada de peu cap endavant, queda molt ben representada amb l’aprovació d’aquestes dues mocions. Per una banda comencem ampliant el deute municipal en més de dos milions d’euros, destinats a obra pública, i per un altra banda, posicionem el nostre consistori a favor d’un model de negoci especulador i destructiu, que és el Barcelona World.

Encara que pugui semblar que posicionar el nostre municipi a favor de Barcelona World, un projecte que es farà relativament lluny, no té gaire importància, aquesta és una acció clau en la política del nostre municipi, ja que posa de relleu quin és el model de municipi en el que pensen els partits que han votat a favor.

Barcelona World és un projecte econòmic basat en la construcció de més de 12.000 places hoteleres en 6 parcs temàtics, dotats de centres de convencions, casinos, i un espai destinat les smart cities i als vehicles elèctrics.  Com podem veure, es tracta d’un projecte econòmic que de nou es basa en la mera especulació immobiliària. Es construeixen 12.000 places hoteleres en una regió on, a dia d’avui, ja hi ha una oferta hotelera que supera la demanda, amb un gran nombre de places que no s’arriben a omplir, ni tan sols en temporada alta.  A més, es tracta d’un projecte molt destructiu ambientalment, ja que, s’estima la necessitat d’aigua en 2.000 milions de litres/any, que hauria de procedir del ja minvat cabdal de l’Ebre, destruiria els espais d’interès natural de la Pineda, i pretén convertir la Platja Llarga de Salou en un espai exclusiu per als clients. També hem de tenir en compte que, el tipus de treball que es podria crear (els promotors prometen 40.000 llocs de feina), necessitaria d’una ingent quantitat de recursos (sòl urbanitzable, aigua, energia, serveis públics), no garanteixen sostenibilitat, i la seva rendibilitat empresarial depèn en gran mesura de canvis legislatius que suposen avantatges fiscals als joc, i pèrdua de drets laborals del treballadors i les treballadores.

Bé, aquí podem veure quin es el model de municipi al que el nostre ajuntament ha decidit donar suport, i, lamentablement, podem veure que s’assembla en molts aspectes al model de municipi que estem patint a Calafell. Una oferta turística sobredimensionada, destrucció del medi ambient, llocs de treball precaris i estacionals, inversió pública per a potenciar la especulació immobiliària, bé per la construcció d’habitatge, bé per la construcció d’equipaments públics, o el lloguer dels mateixos.

La contractació d’un crèdit de dos milions d’euros per a finançar la millora dels equipaments esportius, amb motiu dels Jocs de la Mediterrània (ja coneguts com els Jocs de la Fam), ens endeutarà per tenir unes millors instal·lacions esportives, en un context en el que, el que necessitem, es pal·liar l’emergència social, destinant tots els recursos possibles a les àrees de benestar social i de promoció econòmica. La elaboració d’un pla de desenvolupament econòmic sostenible al nostre municipi, o la proposta de fer-ho a nivell comarcal, brilla per la seva absència. Continuem perpetuant el model d’especulació immobiliària, endeutament perpetu i destrucció del medi natural, com sempre en detriment dels sectors econòmics sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, i a sobre en un context d’emergència social, en el que el que necessitem és, per una banda pal·liar aquesta emergència social, i per un altra trobar una alternativa econòmica sostenible que pugui generar ocupació estable, desestacionalitzada i de qualitat.

Per això, insisteixo, la setmana passada va ser una setmana trista a Calafell, perquè el ple del nostre ajuntament, va decidir continuar cometent els errors del passat. 

La Gran Coalición, la mejor opción.

Después del debate de investidura de ayer, el Partido Popular está alternando su mensaje de rotundo a no Pedro Sánchez con los beneficios de la gran coalición. Quizás sorprenda lo que voy a decir ahora, pero este acuerdo, sería bueno para nuestro país.

Personalmente, prefiero nuevas elecciones. Unas nuevas elecciones son una nueva oportunidad para que las izquierdas hagamos las cosas mejor, para que podamos confluir de verdad, desde la base. El frenetismo de las últimas campañas, municipales, autonómicas y generales, la reticencia de la vieja política a desaparecer, y la rapidez con que los defensores de la nueva política se han convertido en defensores de la vieja, ha hecho que la confluencia de izquierdas en las últimas generales, allí donde se haya dado, no haya sido todo lo satisfactoria que nos esperábamos. No se ha democratizado la confección de las listas, ni se ha abierto a debate la construcción de la propia confluencia, y la participación y el debate de construcción de los programas electorales no ha sido suficiente. 

Unas nuevas elecciones nos darían la oportunidad de aprender de nuestros errores, y de hacer las cosas mejor, de crear una verdadera confluencia de izquierdas, desde las bases de los diferentes actores, con tiempo de conocernos y ganarnos la confianza unos a otros, y con un verdadero debate abierto sobre cómo se debe construir.

Sin embargo, creo que unas nuevas elecciones, no son la mejor opción para nuestro país, la gran coalición es la solución a nuestros problemas. La gran coalición aportaría al gobierno la estabilidad de la prima de riesgo, y la continuidad de nuestro estado democrático, y de nuestro sistema socio-económico, y todo eso, es positivo para nuestro país.

Calma, me explicaré mejor. La gran coalición significaría para nuestro país la continuidad de las políticas económicas impuestas por la Troika. Eso, no conllevaría el enfado de los mercados que haría disparar la prima de riesgo, y no haría peligrar la estabilidad presupuestaria de nuestro país. Por el contrario, significará continuar con la línea de recortes y privatizaciones que se inició con el giro neoliberal del PSOE, y los sucesivos gobiernos de alternancia PP/PSOE hasta día de hoy. Significaría continuar recortando nuestras pensiones, nuestra educación, nuestra sanidad, nuestra protección social. Significaría abaratar nuestros derechos laborales, y continuidad en el desarrollo de un modelo económico basado en el neoliberalismo, la globalización, el capitalismo salvaje, y la sobrexplotación del medio ambiente. Significaría seguir permitiendo que los grandes capitales monopolicen los sectores estratégicos, como el agua y la energía. Y todo ello lo significaría hacerlo a costa del empobrecimiento de las familias, y la merma de nuestros derechos.

Y esto, es positivo para nuestro país. A pesar del sufrimiento que generará. 

Lo es porque vivimos en una sociedad dormida. Pese a los grandes escándalos de corrupción del Partido Popular, este ha sido la fuerza más votada. Pese a las políticas de derechas aplicadas por el PSOE, aún mucha gente lo sigue considerando de izquierdas. Pese al neoliberalismo descarado de Ciudadanos, mucha gente lo considera un partido de centro-izquierda. Nos han dado muchos palos mientras dormimos, pero, aún no hemos abierto los ojos. Ese es nuestro problema.

Pero, la gran coalición, quizás sea el golpe final que nuestra sociedad necesita para despertarse de golpe. Quizás la gran evidencia de que el Partido Popular, el Partido Socialista y Ciudadanos son la marioneta que manejan los grandes capitales, las grandes fortunas, para vendernos su democracia secuestrada como un placebo, para que creamos que somos libres. Quizás la gran coalición sea la evidencia que nos demuestre por fin que no vivimos en democracia, sino que vivimos bajo la dictadura del capital. Quizás tanto neoliberalismo, tanta rebaja de derechos, tanta destrucción de nuestro entorno, haga que nos despertemos, que abramos los ojos, y veamos lo que nos rodea, y quizás, esa imagen haga que hagamos algo más que despertarnos, quizás haga que nos levantemos, a poder ser, con el pie izquierdo.