Sobre el nou corre-can de Segur

La setmana passada vaig decidir portar el meu company al nou corre-can de Segur. La veritat és que per els i les veïnes que vivim a Segur, és un alleujament tenir un espai on poder deslligar el gos, i deixar-lo que corri, jugui i es socialitzi amb d’altres gossos.

En aquest sentit, crec que s’ha de valorar molt positivament la intencionalitat de l’equip de govern d’habilitar aquests tipus d’espais, ja que dignificar la vida dels animals, i garantir el seu benestar, també és una tasca política que ha de realitzar l’administració. Com ja vaig anticipar, el pas que s’ha fet creant aquest espai és insuficient, ja que la situació de partida era greu, perquè no hi havia cap espai al municipi destinat a l’esbarjo dels gossos. Però, el camí es fa pas a pas, i cal dir que, aquest pas és, un pas en la bona direcció, i per això crec que hem d’animar a l’equip de govern a que faci més passes en aquesta direcció, i a que sigui més valent a l’hora de fer-les.

Un cop dit això, em dol haver de dir que aquest espai m’ha decebut molt. El nou corre-can de Segur té moltes mancances, i, no vull entrar a analitzar els motius que han portat a que existeixin aquestes mancances, sinó que el que vull és que l’equip de Govern les tingui en compte perquè no és tornin a cometre els mateixos errors en la construcció dels futurs espais que hi ha planificats. Com he dit abans, crear aquest espai ha estat una decisió valenta, i quan es prenen aquestes decisions valentes és cometen errors. Espero de tot cor que l’equip de Govern accepti aquesta crítica, i l’entengui com una crítica completament constructiva, amb la sincera intenció de que els propers espais és planifiquin per tal que siguin el més segur i atractius possibles per a gossos, i també perquè ocasionin les mínimes molèsties als veïns.

Bé, en primer lloc, la primera deficiència que té aquest espai és l’alçada de la tanca. Tot i que els i les propietàries de gossos hem d’estar pendents dels nostres amics, els gossos van a aquests tipus d’espais a jugar, i en un moment d’eufòria, un gos gran pot saltar aquesta tanca sense cap dificultat. A més, a la banda que toca al carrer Lluis Companys, aquesta tanca s’ha aixecat, deixant un espai a ran de terra per el que els gossos petits també es poden escapar. Aquesta és potser la deficiència més important, ja que afecta a la seguretat dels nostres gossos.

Una altra mancança important es l’absència de reg automàtic. Tenint en compte que es tracta d’un espai de sorra, en el que només hi ha ombra a primera i última hora del dia, és necessari humidificar la sorra perquè aquest no sigui una font de pols, que deu ser molt molesta pels veïns del carrer Tajo.

També és troba a faltar més vegetació. És cert que hi ha uns arbres, però estan alineats de forma que només oferiran ombra en un dels laterals del corre-can. A més, la vegetació és atractiva per a que els gossos orinin, i això contribueix a evitar que ho facin en els elements d’agility o en els bancs. Si unim això a l’absència de reg automàtic que netegi aquests elements, és molt probable que aquests acabin deteriorats en un període de temps relativament curt.

I ja, per últim, és troba a faltar un abeurador. Tot i que hi ha una font, aquesta és una font de polsador, i, existint aquesta, és una inversió relativament petita, que faria l’espai molt més atractiu.

Bé, també cal dir que no tot el que s’ha fet és dolent. Partint de la base que planificar i construir l’espai ja és una acció molt positiva, també cal valorar positivament el fet de que l’espai disposi de doble porta, d’un dispensador de bosses, de papereres, de bancs, d’una escomesa d’aigua, i d’un cartell de senyalització amb les normes d’us.

Personalment, crec que la inversió realitzada en el material d’Agility (uns 10.000€) hauria estat més profitosa pels gossos del barri si s’hagués realitzat en vegetació, un sistema de reg automàtic, un abeurador, i, per suposat, una tanca més alta, ja que, el percentatge de gossos que practiquen Agility és relativament petit, i aquests elements s’acaben convertint en obstacles al voltant dels que córrer, i on els gossos poden pixar per marcar.

Enllaços:

Memòria del projecte