Partint d'aquesta base, i tenint en compte que la millor forma de realitzar un referèndum vinculant amb garanties a Catalunya és fer-ho emparat en la legalitat de l'Estat Espanyol, i observant l'aparició a l'Estat Espanyol d'un nou motor polític que té possibilitats d'hegemonitzar l'esquerra a l'Estat, i de constituir-se com un motor de canvi que també pot engegar un procés constituent a l'Estat Espanyol, des del nostre punt de vista, l'estratègia amb més probabilitats d'èxit, entenent per èxit el ple exercici del dret a decidir, i l'acceptació pacífica i democràtica d'aquesta decisió, ha estat influenciar en les eleccions generals que es van celebrar el passat 20 de desembre, i que van trencar amb el bipartidisme, obrint la porta a trencar amb la situació d'immobilisme actual en la qüestió de la plurinacionalitat de l'Estat Espanyol, i també en les que es van celebrar aquest 26 de juny, on, malauradament, el resultat obtingut per l'esquerra transformadora a l'Estat ha estat molt per sota del previst.
Avui dia, tot apunta a un canvi de tendència política a l'Estat Espanyol, engegat per diferents causes: les noves generacions que assoleixen l'edat de votar, la desesperada situació de milions de famílies en risc d'exclusió, i la indignació del que el mateix Estat denomina com a nacionalismes perifèrics per la contínua imposició del nacionalisme espanyol a tot l'estat. Tot, i que aquest canvi és tangible, com ho demostren gairebé 5 milions de vots a Unidos Podemos i la resta de confluències, també és cert que no aquest no es presenta com un canvi que pugui dona sortida a l'esgotament del règim del 78 a curt termini.
Mentrestant, l'actual configuració de les forces polítiques a l'Estat, amb una àmplia majoria de l'immobilisme constitucional, deixa en una situació molt complexa i molt delicada a les diferents nacions que conformen l'Estat Espanyol. Ara per ara és molt probable que es formi un govern, de dretes, liberal i extremadament centralista, que no donarà treva ni sortida a les aspiracions nacionals dels pobles de l'Estat.
Això dóna per demostrat que l'Estat Espanyol necessita canvis més dràstics que facin trontollar els pilars hereus del franquisme que encara el fonamenten, i l'actual situació d'emergència social i econòmica que pateixen els i les ciutadanes d'arreu de l'estat, els continus greuges comparatius entre diferents territoris, i el desastrós repartiment dels impostos recaptats als diferents territoris, fan més que necessari un canvi ràpid, radical, una ruptura que esquerdi aquests pilars per tal que el règim del 78 caigui, i l'Estat Espanyol avanci cap a una república federal, on tinguin cabuda aquells pobles que es vulguin incorporar, d'igual a igual, com pobles germans, o que puguin abandonar aquells pobles que considerin que han de seguir sols el seu camí.
Tampoc podem obviar la situació europea, en un context de tendència neoliberal, en el qual els estats perden sobirania enfront dels grans capitals, i on els nostres drets es converteixen en mercaderia en mans transnacionals, on la globalització i la descentralització de la industria allunya els mitjans de producció de les classes treballadores europees, i on els interessos del capital prevaleixen per sobre del respecte i la conservació del medi ambient, i, en general, del bé comú.
Ara per ara, en aquest escenari, l'estratègia que se'ns planteja amb més garanties d'èxit per aconseguir aquest objectiu, és la ruptura del poble de Catalunya amb l'Estat Espanyol, no com un procés d'exaltació nacional en el que construïm una nació-estat, sinó com un procés d'alliberament nacional, on el nostre poble, com a nació, es lliuraria de l'opressió practicada pels hereus del franquisme, i on les classes populars catalanes s'apoderin per prendre el timó d'un nou estat, construït i fonamentat en els principis del socialisme, l'ecologisme, el feminisme i la radicalitat democràtica.
És per això que, ha arribat l'hora que les esquerres que coexistim a Catalunya, aparquem les nostres diferències quant al futur del poble de Catalunya com a nació, i releguem aquesta decisió en el nostre poble, apostant per la realització d'un referèndum vinculant, amb garanties i amb el suport internacional, sense que aquest estigui supeditat al marc legal espanyol. I que, alhora, comencem a treballar en el desenvolupament d'un procés constituent propi, que esdevingui un procés d'alliberament de les classes populars catalanes, com un pas més en la lluita internacionalista de l'alliberament de totes les classes populars del món.
Ara que ha quedat demostrat el fracàs de l'Europa dels Capitals, ha arribat el moment de començar a construir l'Europa dels Pobles. Cal més que mai trencar amb aquesta tendència neoliberal que vol tancar fronteres a les persones, però obrir-les al capital, cal trencar amb els governs liberals que venen els nostres drets als grans capitals, cal trencar amb les polítiques austericides que imposa la Troika, i cal trencar amb el nepotisme i el clientelisme imperant a l'administració pública. Però també cal trencar amb aquesta tendència neoliberal i austericida que impera a Catalunya.
És per això que ara és el moment de les esquerres, és el moment de ser constituents, és el moment de rebel·lar-nos, de trencar amb el règim del 78, amb el neoliberalisme, amb la corrupció, i amb el feixisme emergent. Ja no només es tracta de la llibertat del nostre poble, ara la resta de pobles de l'Estat, i d'Europa ens necessiten. Siguem la seva malaltia que acabarà amb el capitalisme salvatge i depredador que ens espolia, ens precaritza i ens roba els nostres drets. Siguem l'exemple que l'apoderament de les classes populars és possible. Siguem el model a seguir per la resta dels pobles d'Europa. Siguem la veu que diu prou, siguem la veu que deu que ara és el nostre moment. Som-hi!
No hay comentarios:
Publicar un comentario