“Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi –fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte col·lectiu que pot decidir el seu futur– que no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc. L’obertura d’un procés constituent català propi, i no subordinat, és la contribució que des de Catalunya podem fer a la ruptura del Règim de 1978 a tot l’Estat, des d’una voluntat de col·laboració fraterna entre els pobles i des de l’impuls de processos constituents que puguin interinfluir-se i afavorir-se mútuament des de la pròpia identitat de cadascun. Iniciar un procés constituent no prefigura el resultat final de la relació que Catalunya hagi de tenir amb la resta de l’Estat: una república catalana és tan compatible amb un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista.”
Aquest paràgraf, extret del manifest ideològic de Catalunya Si Que es Pot, resumeix la nostra proposta de full de ruta nacional per a Catalunya. Un procés constituent propi, per trencar amb el règim del 78, on la ciutadania escollirà el nostre futur com a nació, amb independència de quin sigui aquest futur. A dia d’avui queda patent que no es pot trencar amb l’actual sistema socio-econòmic sense trencar prèviament amb el model d’estat, però, això no vol dir que el trencament amb l’actual model d’estat hagi de suposar el trencament amb el concepte d’una Espanya plurinacional. Aquest és el punt de consens entre els independentistes d’esquerres, i els federalistes d’esquerres: la ruptura amb el règim, el procés constituent, i el dret a decidir.
La declaració per la ruptura aprovada pel Parlament de la Generalitat aquest 9 de novembre implica exactament això. Implica trencar amb el règim constitucional del 78, i engegar un procés constituent on la societat prendrà la paraula i escollirà el nou model d’estat. És el compromís que han assumit Junts pel Sí i la CUP, i, casualment, coincideix molt amb la nostra fulla de ruta.
Per això mateix no entenc la posició del nostre grup parlamentari, en alinear-se amb el bloc constitucionalista, i votar en contra de l’inici d’un procés constituent. Podria haver entès una abstenció, en no trobar-se en la declaració una referència directa a un referèndum vinculat, encara que no estigués subordinat a la legalitat espanyola. Però, el que no em cap al cap, és que el grup parlamentari de Catalunya Si Que es Pot, s’hagi alineat amb l’immobilisme imperant als partits constitucionalistes, votant, no només en contra d’aquesta declaració, sinó en contra del manifest ideològic que ha servit com a base per a la construcció de la candidatura.
La candidatura de Catalunya Sí Que es Pot es va construir sota els principis de la ruptura, com a un nexe d’unió per les esquerres que volen una Catalunya diferent, socialment més justa, i que, amb independència de si volien un nou estat per a Catalunya, o no, volguessin que la nostra societat trenqués amb el règim del 78. Aquest va ser l’acord construït, no només entre les forces polítiques, sinó entre les forces polítiques i les seves bases.
Amb la votació en contra de la declaració per la ruptura, el grup parlamentari de Catalunya Si Que es Pot ha votat en contra del nostre manifest ideològic, en contra de l’acord entre la candidatura i les nostres bases, en contra dels principis ideològics de les forces que l’integren, i a favor de tot allò contra el que lluitem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario