Recordo un temps
en el que la qüestió nacional era un tema de sobirania popular. Recordo que fa
uns anys, es parlava de la independència de Catalunya com un pas dintre d’un
procés de transformació social, basat en l’augment de la sobirania de la
societat, la lluita contra la pèrdua de sobirania que comporta la
globalització, i contra el capitalisme salvatge i sense control que s’imposa
des de les polítiques neoliberals de la Unió Europea.
Ara, em trobo amb
un informe de l’ANC, que parla dels avantatges empresarials de una hipotètica República
Catalana, de com Catalunya té la mida adequada per competir en un mercat
globalitzat, com l’empresariat català pot lliurar-se de les polítiques de
control de l’Estat Espanyol. Aquest informe parla, en definitiva, de com Catalunya
es pot convertir en un nou mercat liberal, focus d’atenció d’inversions
estrangeres, de construcció d’infraestructures, i de liberalització de sectors.
Aquest informe, parla, en definitiva, de com ens lliurarem del segrest legislatiu
de l’Estat Espanyol, per passar al segrest econòmic dels mercats.
¿No hem après
res? Sembla que no. La mercantilització de la societat catalana no permetrà una
recuperació econòmica, ni una millora de l’estat del benestar, per molt ens
vengin que la inversió estrangera augmentarà. És llei de mercat, que en entrar
a competir lliurement amb d’altres països, la tendència serà la de la reducció
salarial, i la reducció de drets laborals. És lògic, que, tal i com ja porta
anys fent la dreta nacionalista catalana, es liberalitzin sectors considerats d’interès
social, com la sanitat o la educació, per atreure la inversió estrangera.
Aquest no pot ser
el camí cap a l’autodeterminació. I quan, la gent d’esquerres, parlem de que no
concebem un eix nacional, sense un eix social, en definitiva, ens estem referim
a això. No volem crear una nova república, perquè aquesta passi a mans dels
grans capitals, perquè es redueixi l’estat del benestar, i perquè augmentin les
desigualtats socials. Ben al contrari, volem una societat igualitària, volem un
control de l’estat en sectors d’interès públic, com la sanitat, l’educació, o els
transports. No volem més sobirania per entregar-la als mercats, volem més sobirania
perquè la societat tingui un millor estat del benestar, per evitar que hi hagi
escoles per rics, i escoles per pobres. Per evitar que les multinacionals vinguin
corrent a trinxar el nostre territori per construir infraestructures, per evitar
que els fons d’inversió vinguin a especular amb la nostra vivenda.
En definitiva, el
que volem es més sobirania per el poble, i menys sobirania pels mercats. Per
això, ja des de fa molt de temps, m’agrada més la fulla de ruta de Procés
Constituent, que no la de l’ANC.
 |
| Presentació de l'estudi que l'ANC va fer sobre l'impacte de la independència en el teixit empresarial català, a la seu de la UEP. UEP |
No hay comentarios:
Publicar un comentario