Reivindiquem la República.

S’acosta el 14 d’abril, i, com cada any, les esquerres celebrarem aquesta efemèride amb concentracions i activitats lúdiques per commemorar l’aniversari de la proclamació de la II República. I és que, les esquerres, tenim una mena de fetitxe amb la simbologia republicana: la Tricolor, “La Niña Bonita”, el lleó... I és que aquest fetitxe no és en va, ja que la simbologia republicana representa, no només tot allò que defensem les esquerres, sinó que, per nosaltres, representa que podem guanyar.

Algú podria pensar que, a dia d’avui, reivindicar la República ja no té cap sentit, que és fruit d’un altra època, podria dir que ja hem superat el franquisme, que la República és un producte d’un altra temps, i que els seus valors ja no tenen sentit, perquè hem superat allò de les dues espanyes. Algú altre podria dir que no cal reivindicar la República, perquè ja estem construint la nostra. Doncs, a uns i als altres, els hi dic que s’equivoquen. Ni hem superat el franquisme, ni podem deixar de reivindicar la República Espanyola, per molt que volem construir la nostra pròpia.

Que no hem superat el franquisme crec que està clar. Tenim una dinastia monàrquica que està lligada i ben lligada, i la mentalitat política de molts polítics que ens han governat, o que han aspirat a fer-ho es hereva del nacional-catolicisme, de l’ultra-nacionalisme espanyol i del centralisme autoritari, i tot això es reflexa en la forma de fer política. Però, potser el segon argument que he donat, pot semblar una mica més polèmic.

¿Perquè els catalans i les catalanes hem de reivindicar la República Espanyola, fins i tot aquells i aquelles que volen una república pròpia? Donaré dos motius molt clars: pragmatisme i per internacionalisme.

Els motius internacionalistes crec que són molt clars. La solidaritat és la tendresa entre els pobles, i el poble català ha de ser solidari, i ha de contribuir a lliurar als pobles germans de la península de les mateixes cadenes que ens tenen segrestats a nosaltres. Quan diem que quan volem seguem cadenes, no cal que seguem només les nostres, hem de ser solidaris amb tots els pobles, i reclamar per tothom allò que també volem per nosaltres. L’actual estat espanyol oprimeix i vexa, no només al poble de Catalunya, sinó a totes les nacions que conformen l’estat, no reconeixent-les com a nacions, o fent-les presses dels mecanismes de l’estat, mitjançant l’asfixia econòmica, els atacs culturals i fins i tot la repressió policial. Tenim dret a marxar, però, crec que és immoral deixar sols als nostres companys de viatge.

Per pragmatisme, els catalans i catalanes que volem una república pròpia, estem condemnat a treballar conjuntament amb aquells i aquelles que volen trencar amb l’actual model de l’estat. Per que junts i juntes sumem més, perquè junts i juntes podem treballar amb les companyes republicanes de la resta de l’Estat, i perquè entre nosaltres és molt fàcil fixar un punt de consens que és el dret a decidir. Crec que per republicans e independentistes és bàsic recuperar el pacte nacional pel dret da decidir, perquè és l’estratègica que més suma, i per que és l’estratègia més democràtica. Evidentment, aquí algú trobarà un problema, i és que el dret a decidir és inassumible en l’actual model d’estat. Però és que d’això es tracta, de trencar amb aquest model, començant des de baix, per la societat, fent trontollar tota l’estructura de l’estat amb un procés constituent propi, amb una àmplia base social, i no amb declaracions institucionals i laberints legals. Quan parlem del dret a decidir hem de tenir clar que aquest no és demana, i no és negocia, s’exerceix, de la mateixa forma que és va exercir la proclamació de la II República: proclamant-la.

Bé, he donat dos motius per reivindicar la República, però hi ha molts més, el fet de que cap esser humà te dret a estar per sobre dels demés, que monarquia i democràcia son termes incompatibles, o que el model d’estat actual està completament esgotat. Cadascú pot reivindicar-la pels motius que més li agradin, o que més vagin amb la seva ideologia, però el que està clar, és que no hem de deixar de reivindicar la República. 

No deixem de reivindicar-la! Salut i República!